← Torna a la portada
Tecnologia i operacionsNotícies

Els petits paquets necessiten una identitat més precisa a la frontera de la UE

Els identificadors de producte ja són obligatoris per a les importacions online incloses en la mesura. La guia de la Comissió limita el requisit als enviaments de poc valor, venuts principalment a consumidors.

Redacció de Mercator2 min de lectura
Un petit paquet porta una etiqueta enorme amb forma d’empremta dactilar al costat d’una porta.
Il·lustració original per a Mercator creada amb assistència d’IA.

Els petits paquets de compres online que entren a la Unió Europea necessiten ara una identificació més precisa dels productes. La Comissió Europea va comunicar el 3 de novembre que la declaració obligatòria d’identificadors havia començat l’1 de novembre, després d’un període voluntari iniciat al juliol.

L’anunci de la Comissió descriu tres referències: l’identificador de producte del comerciant, la referència de model o producte del fabricant i un identificador internacional, com l’EAN, quan n’hi hagi. Un codi específic indica l’absència d’identificador internacional. Les plataformes i els fabricants faciliten les dades; el declarant duaner les comunica.

L’àmbit d’aplicació importa

La guia enllaçada, datada el 5 d’octubre, a l’apartat 8.2 especifica que es tracta d’enviaments importats mitjançant vendes a distància amb un valor intrínsec no superior a 150 euros. Assenyala que, en principi, les operacions entre empreses queden fora del requisit. També indica que es prepara un aclariment legislatiu del límit de valor; la guia és explicativa i preval la legislació.

Els identificadors pretenen ajudar les duanes a relacionar un producte problemàtic amb altres d’iguals venuts en llocs diferents. Una descripció genèrica o una categoria aranzelària té una altra funció: no permet necessàriament distingir un model de fabricant d’un altre.

Comproveu com es transmeten les dades

Per a un petit venedor que envia directament des de l’estranger, la qüestió pràctica és si les dades del producte es conserven quan passen del proveïdor a l’anunci i d’aquest al representant duaner. Una primera comprovació útil és seguir un article real a través d’aquests registres, identificant quina referència pertany a la plataforma i quina al fabricant.

No s’ha de donar per fet que un codi de barres en una caixa completa tots els camps exigits. Si falten dades o l’operació se situa prop del límit d’aplicació, convé consultar el declarant que gestioni l’enviament. Es tracta d’un canvi en les dades de producte; no demostra que tota compra empresarial europea estigui subjecta a una nova obligació duanera.

Mercator és una publicació de Sofiaga. Les fonts estan enllaçades dins l’article. Pots enviar-nos preguntes o correccions a través de la pàgina de contacte.